Un equip format per docents de tres escoles de primària de Tarragona, de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i de la Universitat de Girona (UdG) presenten la implementació d’un nou material didàctic que s’ha aplicat a nens i nenes i en el qual han col·laborat estudiants universitaris. El material didàctic és el resultat d’una investigació centrada en el valor dels centres històrics de les ciutats catedralícies europees, i té com a objectiu potenciar l’apropiació i el sentiment de responsabilitat dels alumnes pel que fa a aquest patrimoni. El resultat final és una innovadora seqüència didàctica dividida en cinc sessions que inclou material audiovisual, un joc de taula i una aventura medieval que s’aplicarà a centenars d’alumnes de primària.

Una investigación reciente apunta que la Tarragona del siglo XII se proyectó pensando en un plano ortogonal dentro de la existente muralla romana, un hecho visible en la actualidad. Según investigaciones realizadas por el doctor en Historia del Arte Gerardo Boto, la ciudad medieval de Tarragona –que se desarrolló en lo que hoy conocemos como la Part Alta a partir del siglo XII– se planificó al detalle mediante un plano ortogonal dentro de las murallas romanas ya existentes.

La Part Alta, un singular llegat públic europeu, de l’Edat Mitjana per al present. Aquesta és una crònica de la visita d’Històries Amagades que va tenir lloc el passat 10 de febrer.

Avui parlem amb l’historiador de l’art Gerardo Boto sobre la modernitat de l’urbanisme medieval de la Part Alta de Tarragona. Descobrim que existeix un traçat matemàtic, únic al sud d’Europa i únic per aprofitar l’estructura romana de Tarraco. Un patrimoni que cal reivindicar i que neix en el segle XII i que es mantindrà útil i plenament actiu fins al segle XIX. L’urbanisme de Part Alta s’avança als traçats urbanístics contemporanis. Ens acompanya també Jordi Abelló, Tècnic mitjà de gestió cultural de l'Ajuntament de Tarragona.

El patrimonio histórico y la aplicación de la tecnología en su gestión y conservación protagonizaron la primera Jornada Smart Heritage City celebrada en Tarragona el pasado 25 de mayo. Cerca de 150 personas de diferentes puntos del país asistieron a este encuentro, en el que se trataron aspectos como la innovación y la gamificación en el patrimonio histórico y mostraron diferentes proyectos.

Tarragona ha celebrat el I Congrés Internacional Smart Heritage. Es tracta d’una trobada per debatre sobre patrimoni i noves tecnologies. Durant tot aquest dijous s’han produït taules rodones que han participat diversos especialistes. Nosaltres n’hem volgut parlar amb Santiago Castellà, moderador d’una de les taules rodones, i Cristina Gutiérrez, exdiputada al Parlament Europeu i membre d’ArsCivilis.

La URV i els instituts de recerca ICAC, ICIQ, IISPV i IPHES s’han unit a aquest projecte, que té lloc alhora en 300 ciutats europees aquest divendres 28 de setembre. Més de 60 investigadors investigadores de la Universitat i els instituts de recerca del territori participaran en la Nit Europea de la Recerca, un esdeveniment públic dedicat a la divulgació de la recerca que té lloc cada any en 300 ciutats de 30 països d’Europaalhora i que, per primera vegada, s’organitza a les comarques de Tarragona.

La Nit Europea de la Recerca és un esdeveniment públic dedicat a la divulgació de la ciència que se celebra cada any en 300 ciutats de 30 països d’Europa al mateix temps i que, per primera vegada, s’organitza a les comarques de Tarragona. Pretén apropar la recerca i els seus protagonistes al públic de totes les edats i donar a conèixer la recerca i la innovació de manera planera i divertida.

La Càtedra Smart Cities de la URV ha presentat els últims estudis sobre la Part Alta i la ciutat medieval en la jornada “Tarragona Medieval. Memòries, paisatges i patrimoni de la Part Alta”. Primerament, es va presentar una investigació històrica sobre la Tarragona medieval, que conclou que la ciutat és un exemple quasi únic de planificació urbana medieval. L’època medieval va iniciar amb una Part Alta buida, molt deshabitada en època romana i ocupada per grans espais semi buits, com el Fòrum.

El projecte Recercaixa “Paisatge i patrimoni identitari d’Europa: ciutats catedralícies com a records vius” ha presentat els principals trets de la refundació de la ciutat a l’Edat Mitjana. 

Aquest matí ha tingut lloc la tercera i darrera jornada al CosmoCaixa en què 852 alumnesde 5è i 6è de 21 escoles de primària de diverses comarques de Catalunya s’han reunit amb motiu de la celebració de la cinquena edició del Congrés Investiga amb RecerCaixa! Aquest certamen té com a objectiu donar a conèixer públicament els resultats dels treballs de recerca que tots ells han dut a terme al llarg del curs escolar 2017-2018 amb la tutoria d’un mestre de la seva escola, el guiatge pedagògic d’un expert i el guiatge científic i tècnic d’un grup d’investigadors que actualment lideren o estan treballant en línies de recerca vinculades als temes que han tractat els estudiants i que desenvolupen la seva tasca en universitats i en centres de recerca catalans. Tots els investigadors que han participat en aquesta activitat han estat seleccionats pel programa de recerca d’excel·lència RecerCaixa, impulsat per l’Obra Social ”la Caixa” en col·laboració amb l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP).

El programa Investiga amb RecerCaixa! també serveix per trencar estereotips i acostar els investigadors i la recerca de qualitat a escolesi famílies. Els investigadors, que han trobat l'experiència molt enriquidora, han après a entendre com pensen els més petits, a adequar el seu llenguatge sense perdre rigor i a potenciar les seves habilitats comunicatives davant d’un públic que no és l'habitual.

L'Ajuntament de Tarragona, la Fundació Tarragona Smart City i el projecte Cathedral Cities treballen per a generar un nou Hub de Patrimoni Intel·ligent per a la ciutat de Tarragona. 

​

Ahir, dilluns 20 de març, es va dur a terme la jornada de treball convocada per la Conselleria de Cultura de l'Ajuntament de Tarragona en la que estaven implicats l'Ajuntament (a la imatge, Dr. Joan Menchón), la Fundació Tarragona Mediterranean Smart City (a la imatge, Dr. Santi Castellà) , i l'IP del projecte Cathedral Cities, Dr. Gerardo Boto, entre d'altres. 
Amb aquestes jornades s'inicien els treballs per a desenvolupar el nou projecte Smart Heritage a la ciutat de Tarragona que té en compte la conciliació del patrimoni romà, medieval i modern amb la ciutat catedralícia com a eix. L'objectiu establert és generar un nou Hub de Patrimoni Intel·ligent.

L'ENTORN DE LA CATEDRAL DE TARRAGONA, CENTRE D'ESTUDI D'UN PROJECTE EUROPEU

​

www.reusdigital.cat

​

L’entorn de la catedral de Tarragona és centre d’estudi d’un projecte europeu que pretén demostrar que els principis de la identitat europea, la memòria col·lectiva i la construcció de l’imaginari parteixen del nucli històric de les ciutats europees. Els impulsors del projecte, de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i de la Universitat de Girona (UdG), defensen que “els valors que ens fan europeus està en les ciutats catedralícies”, segons el professor de la UdG Gerardo Boto, al capdavant de la investigació. Amb tot, aquest entorn tendeix cada vegada més a ser un simple escenari turístic. "Quan al nucli històric no hi visqui ningú, haurem perdut la consciència que ens ha donat l’imaginari europeu”, defensa Boto. Els resultats volen tenir un impacte educatiu i polític per evidenciar la importància de conservar el patrimoni per mantenir l’imaginari europeu. A més de Tarragona, l’estudi també s’està fent a Nàpols i Jerusalem.

Diari de Tarragona. 

Workshop "Construir Europa des de les Escoles". Sala de Juntes del Campus Catalunya - Universitat Rovira i Virgili (Tarragona). 

Tarragona. cat

​

La Casa Castellarnau ha acollit la presentació del projecte “Paisatge i patrimoni identitari d’Europa: ciutats catedralícies com a memòria viva” a la consellera de Patrimoni de l’Ajuntament de Tarragona, Begoña Floría. La regidora l’ha definit com “un projecte apassionant, amb un discurs interessant sobretot per als amants del patrimoni” i ha evidenciat la voluntat de buscar eines per poder ampliar i aplicar els resultats del projecte a la ciutat.

La presentació ha anat a càrrec de l’equip d’investigació liderat per Gerardo Boto, de la Universitat de Girona, juntament amb el professor del Departament de Gestió d’Empreses Mario Arias i els professors de la Universitat Rovira i Virgili Santiago Castellà, Marta Serrano, Ester Lozano i Antoni Pérez Portabella. A la reunió també hi han assistit Joan Menchón, arqueòleg municipal de Tarragona, i Cristina Gutiérrez Cortines, ex-diputada del Parlament Europeu, catedràtica en Història de l’Art i representant de la Fundació ARS Civilis.

Un dels elements més emblemàtics i autèntics del skyline no només de Tarragona sinó de moltes altres ciutats europees són les catedrals. La memòria o la creació d’un imaginari urbà europeu partint de les catedrals i del seu entorn és una de les bases sobre les quals s’edifica el projecte “Paisatge i patrimoni identitari d’Europa: ciutats catedralícies com a memòria viva”, seleccionat la setmana passada dins el programa d’ajuts RecerCaixa i premiat amb una dotació econòmica de 99.500€.

​

Aquest projecte, integrat en una xarxa de ciutats europees catedralícies, agafa com a centre d’estudi la Catedral de Tarragona amb l’objectiu d’evidenciar que el patrimoni dels centres històrics de les ciutats catedralícies és portador de principis axiològics de la identitat europea, de la memòria col·lectiva i de la construcció del paisatge real i imaginari. Precisament Gerardo Boto, explicava aquest “eix d’europeïtzació” afirmant que “l’Europa en què ens reconeixem es construeix durant l’Edat Mitjana i troba en les seves catedrals la seva expressió patrimonial més explícita”.